Es tracta d'una oliva afruitada, escarrada dels arbres i no plegada del terra.
Al molí arriba en sacs o en remolc. Tot seguit, es fiquen a un dipòsit on passa a una màquina anomenada ventadora, que serveix per treure les fulles. 

Després es pesen les olives i finalment passen a rentar-se amb aigua just abans d'arribar a les pedres del molí.

Una vegada netes arriben als rodets on es xafen i es forma una massa homogènia formada pels pinyols, l'aigua, la pell, i el bo del fruit que és el que porta l'oli.

Aquesta pasta es posa en cofins innocus que es van apilant un sobre l'altre fins que s'acabi la pasta. D'això se'n diu un "peu", que es col·loca en una premsa hidràulica i, amb la pressió que exerceix sobre la pasta, s'aconsegueix separar el sòlid del líquid.
Aquest sistema d'extracció del líquid daurat es diu PREMSAT EN FRED, que és el característic del molí tradicional i que permet conservar totes les propietats (vitamines i antioxidants) de l'oli.

Finalment, per decantació, el líquid arriba a uns dipòsits especials que, per la diferència de densitat (l'oli a dalt i l'aigua a sota), se separen. Després, amb les eines adequades i tradicionals se separa l'oli de l'aigua i el procés finalitza.
La pasta sobrant, que se l'anomena sansa (pasta pinyolada seca), es treu dels cofins i aquests tornen a quedar preparats per començar un altre "peu".